L'origen de l'espècie humana

https://drive.google.com/file/d/0Bw8j0vZxLFvWWkNzRWlJQm9DQWM/view?usp=sharing

La situació empitjora

La Terra necessita que reaccionem i prenem consciència del mal que li hem fet i intentem solucionar-lo, els que més ho han procurar han de ser els països més desenvolupats.    

La biocapacitat del planeta ha disminuït en els últims 40 anys. Aquesta, al 2005 era de 2,7 quan havia de ser de 1,8. Cada any la petjada ecològica deixada pels humans és més gran, sobretot en els països rics, on és cinc vegades superiors que als països pobres. Els països amb la petjada més gran són els Emirats Àrabs Units i Estats Units. Actualment la humanitat està consumint 1,4 planetes Terra cada any. D'aquí deu anys necessitarem dues terres per continuar desenvolupant-nos al ritme actual.  La Terra pot aguantar 1,8 hectàrees per persona, però amb un consum de recursos superior la Terra no podrà sostenir tots els habitants.

·         No hem de superar la biocapcitat del planeta, per tant hem de baixar el dèficit ecològic convertint més ràpidament els residus en recursos, i procurar que els recursos durin més temps abans de convertir-se en recursos. Per poder fer això una bona idea és reciclar i reutilitzar.

·         Procurar utilitzar recursos alternatius per reduir l'ús de recursos dels quals ja no en queda molta quantitat, per evitar que s'acabin o que la seva absència malmeti l'ecosistema on es troba.

·         Reduir les petjades als països més rics botant per un desenvolupament més sostenible, com per exemple, per mitjà d'energies renovables i productes no contaminants.

·         Els següent gràfic mostra que la biocapacitat va disminuint al pas del temps i la petjada ecològica va en augment.

Conclusions:

De planeta només n’hi ha un, no es pot malmetre i s’ha d’anar amb compte amb malmetre els recursos. S’ha de treballar plegats no només per reduir sinó per trobar una solució definitiva al problema sense necessitat d’eliminar la capacitat humana de crear noves tecnologies.

Kepler-10c

Kepler-10c és una mega-terra ja que té 18 vegades més massa que la Terra, tot i que  el diàmetre només és com 2,3 vegades la Terra, 29.000 km. Està situada a la constel·lació de Draco, a 256 any llum d'aquí.
Aquest planeta és tan curiós per la seva massa, ja que fins ara es creia que el planetes de la seva dimensió només podien ser planetes gasosos però aquest es rocós, també es creu que en aquest planeta hi podria haver-hi vida, ja que a proporció amb l'estrella en que orbita seria semblant a la Terra.


Enllaç d'un vídeo amb una explicació ben construïda:
https://www.youtube.com/watch?v=WscjjqHiKVw

Aquí hi han uns enllaços d'informació per complementar, la informació exposada és la més bàsica ja que es un tema difícil d'entendre.
http://danielmarin.naukas.com/2014/06/03/kepler-10c-la-primera-megatierra/
http://www.agenciasinc.es/Noticias/Encuentran-la-primera-megatierra-Kepler-10c
http://nationalgeographic.es/noticias/mega-tierra-planeta-noticia

Placa filipina - Placa pacífica

Actualment la placa filipina es desplaça un 6,35 cm a l'any en direcció Nord-oest però, a darrera seu, la placa pacífica es desplaça també cap a Oest - Nord-oest. Per això és un cas especial, el considerem límit convergent, ja que s'hi dóna un procés de subducció, però les plaques no xoquen l'una contra l'altra en el sentit que totes dues empenyen cap al mateix punt, el que passa és que la placa pacífica es desplaça cap a la filipina però aquesta és dirigeix en la mateixa direcció i no en contraria com sol ser el cas de les plaques amb límit convergent.
Com que la placa pacífica és més densa que la placa filipina es subdueix sota aquesta última. El material de la placa pacífica subduit, per causes de pressió i temperatura elevada, és esmicolat i fos quan arriba a l'astenosfera. Aquest material, com que sol ser menys dens que el que ja hi ha a l'astenosfera, torna a ascendir, però aquesta vegada cap a la placa filipina, ja que s'ha situat sota aquesta. Quan aquest material arriba a la superfície, com que és un límit de plaques oceàniques (LO-LO), forma un arc d'illes volcàniques per l'acumulació del material que surt de l'astenosfera quan es solidifica. En aquest cas forma l'arxipèlag de les Marianes. Al punt on es subdueix la placa pacífica si crea una fossa abissal que, en aquest cas, és especial, ja que és la fossa abissal més profunda del món: la Fossa de les Marianes.

El Mètode científic

El mètode científic és un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l'evidència i l'experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode per  trobar informació per respondre les preguntes que es fan. En principi tots els científics seguiran més o menys aquest ordre per poder solucionar o descobrir resposta per a els seus dubtes.

1. Fer observacions
2. Identificar una pregunta que es vol respondre a partir de les observacions
3. Esbrinar allò que ja es coneix de les observacions realitzades (es a dir, fer una recerca)
4. Crear  hipòtesi
5. Experimentació
6. Conclusions

Més informació: http://es.slideshare.net/abarque/modul-1-tema-1-el-mtode-cientfic

Exemple: http://www.gencat.cat/economia/ur/ambits/recerca/programes_actuacions/divulgacio/ciencia_escoles/recerca_escoles/guies/metode_cientific.html

La Pseudociència

La pseudociència és el conjunt de coneixements que s'han adquirit sense seguir el mètode científic. El terme pseudociència és un terme format a partir de l'arrel grega "pseudo" <<fals>> i la paraula d'origen llatí "ciència" <<coneixement>>.

Hi ha diferents tipus de pseudociència:

• La rabdomància: persones que poden sentir la presència subterrània de mines, jaciments d'aigua o petroli.

• La parapsicologia: agrupa l'espiritisme, cartomància, telepatia, vidència i altres similars.

• Astrologia: conjunt de coneixements que intenten relacionar les característiques d'una persona amb el seu signe del zodíac (la posició dels astres en el moment del seu naixement). 

• Homeopatia: utilitza preparats altament diluïts que pretenen crear els mateixos símptomes que pateix el pacient. Fou concebuda com una forma de millorar la vida espiritual del cos. La seva premissa fonamental és "el similar es guareix amb el similar", assumint que alguna cosa que causa determinats símptomes pot ser curada amb una altra cosa que causi aquests mateixos símptomes.

Tan la ciència com la pseudociència es fan una pregunta, observació, hipòtesi i llei, però en la última, i per aquest motiu no es demostrable, es que no es fa experimentació ni teoria 

La Ètica i la Ciència

Podem definir com a ètica la branca de la filosofia que estableix una sèrie de criteris per poder jutjar el que és bo i correcte i el que no ho és. Va bastant lligada a la ciència perquè, abans de poder aplicar qualsevol canvi o aportació relacionat amb un descobriment científic a la societat, s'ha de saber si és adequat o ètic.